Aquest blog està dedicat a en Marc i a tots els amics i amigues.
Una foto del freixe, de cara a la Cuspinera, amb la llum de la tarda.
Vet-les-aquí, quan la Mixona era la filla adoptiva de la Mandarina.
Un dia va ploure molt i, a la tarda, va sortir el sol. Amb les restes de la tempesta que marxava cap el nordest, va sorgir un arc de sant martí preciós que vèiem des de dalt de l'escala de darrera de Can Bosc.
La tardor es fa veure per tots els racons del bosc i des dels balcons ens ensenya el nas.
Aquesta papallona és una Zerynthia Rumina i només l'hem fotografiada un cop, ja que li agraden els llocs més càlids.
Aquest és el grup de pensaments que va allotjar un tòtil els dies més secs i calents de l'estiu. Quan regàvem cantava com una campaneta i ens alegrava els vespres.
Els lilars i la xeringuilla formen una cova, tapissada de falgueres i on viuen les fades del jardí.
Mirant cap a ponent des del prat, la Cuspinera amb boira.
El rei i la reina de Can Bosc. El Tu (a dins) ja és mort de vell, però era el gos més entenimentat i educat del món mundial. La Mandarina el va trobar tant a faltar que semblava una ànima en pena fins que a la protectora li vam trobar una amigueta com una espurna, la Beba.
Aquesta és la Beba, petitona, enèrgica, feliç, intel.ligent. Alegra la vida a tots els habitants de Can Bosc, excepte al gat gros, que li bufa.
Un eriçó despistat que passejava pel prat i que es va deixar fotografiar amablement. El lloc de menjar-se el caragol, es van fer amics.
Aquest és el rei del mambo, el Mixot, que controla tots els moviments des del forat de l'escala, amb cara severa.
Així és com viuen els nostres amics de quatre potes.
I s'acaba el dia a Can Bosc. El sol ens diu adéu des de la Cuspinera. A la vall ja és fosc.
Pròximament posarem més fotos.
